Una mica d’història…
Hi ha constància des del 1886,que en els terrenys on avui s’ubica la Mallola hi havia un forn conegut amb el nom de la rajoleta d’en Pere Canut , on es fabricaven rajoles per pavimentar passeigs i jardins.
També hi havia una reproducció d’un poblat del farwest americà. Es deia “Esplugas City”, i als anys 60 s’hi va rodar un munt de pel.lícules d’indis i cawboys; els famosos spaghetti-westerns. De fet, encara ara, un dels cap-grossos de les festes del poble és la representació d’un indi. Diu la creença popular que era un actor que, quan va desaparèixer el poblat, va cotinuar vivint com un indi a Collserola i, si tenim sort, algun dia ens el podem trobar per aquesta serralada.
Una altra notícia curiosa, és que la primera sortida que van fer els escoltes d’Esplugues, que aleshores es deien “la patrulla lliure d’Esplugues”, va ser als terrenys de la Mallola, l’any 1963. Això devia ser com anar ara als Pirineus…
Finalment, vull deixar constància que el famós locutor de Ràdio Barcelona, Joaquín Soler Serrano, tenia aquí una torre força gran que destacava enmig d’una vegetació silvestre.
Al 1983 l’empresa INGESA, compra una finca de 163.000 m2, al municipi d’Esplugues. La finca es deia la Mallola. Sembla que antigament, en aquest lloc hi havia “malloles”, (vinyes de ceps joves de menys d’un any) i d’aquí vindria el seu nom.
Les obres de construcció del parc residencial la Mallola van començar el febrer del 1985. Incloïa vivendes, zones verdes i un club esportiu, repartits de la següent manera: 44.000 m2 per vivendes amb 186 cases adosades, 158 pisos i 65 locals comercials; 52.000 m2 vials; 27.000 m2 per places i zones verdes; 10.000 m2 per un club esportiu.
I se’n van cedir 30.000 a l’ajuntament. D’aquests, 20.000 es van dedicar a parcs públics i els 10.000 restants van passar a la Generalitat que hi va construir un institut.
La construcció de les vivendes es va realitzar en dues fases; els primers habitatges es van entregar l’abril del 1987 i els últims, el desembre de 1989.
Així doncs, les persones que ara vivim aquí hem col·laborat una mica a l’estructura actual de la nostra vil·la, ja que arran de la construcció de la urbanització (cases i pisos), la Mallola es va convertir en un barri més d’Esplugues.
I ara parlem del CLUB
El Club és una concessió municipal per 50 anys. Inicialment es creà una societat anònima, filial de l’empresa promotora, que el gestionà amb una filosofia no lucrativa. En va ser el gerent el senyor Julián Sanpol.
Al cap d’un temps, els socis van decidir portar ells mateixos la gestió del club i així, el 14 de desembre de 1989 va néixer l’AUSC la Mallola (Associació d’Usuaris de l’Esport Club la Mallola). Van ser-ne els membres constituents: Juan Caparrós Larred, Sergio Rufino Bienzobas, Julio Rufino Bienzobas, Albert López Santos, Juan Francisco Fornaguera Pujol, José Mª Roca Carbonell, Sabí Rom Serra, José Antonio Ferreiro Prado, Ferran Lòpez Alagarda, Joaquín Egea Giménez, Luís Miró Berger, Daniel Redondo García i Fernando Caturla Perales.
Durant els anys següents a la seva fundació, el Club oferia als socis esports, restauració, oci… facilitant així la relació social de les persones usuàries. Fins i tot es celebraven uns jocs olímpics cada 11 de setembre. El ventall d’oferta era gran i la gent hi participava molt, sense necessitat de desplaçar-se de la seva residència habitual. Segurament això és el que el feia diferent d’altres clubs i representava una qualitat de vida immillorable per a les famílies.
Després, de mica en mica, el jovent es va fer gran, els grans es van fer més grans i ja no hi havia aquelles ganes de fer coses, se’n van anar famílies i en van venir de noves… i segurament per moltes coses més, el Club va experimentar una davallada.
Darrerament s’intenta tornar a fer reexir l’AUSC la MALLOLA, ja que les magnífiques instal·lacions que tenim i que s’han conservat la majoria en perfecte estat, ens permeten tornar a fer, i si cal millorar-les o enfocar-les d’una altra manera, les activitats que ja s’havien realitzat anys enrera i també fer-ne de noves.
Esperem que amb bona voluntat i amb l’ajuda de tots els socis i sòcies, podrem tornar a gaudir plenament del nostre Club, en pau i harmonia.
I les persones?
Totes les persones que durant aquests anys han residit a la urbanització, cases i pisos, han estat d’allò més respectables però, algunes, a més, per la seva activitat professional són conegudes i populars.
Cal recordar jugadors del Barça, com l’Epi i el Trumbo, de bàsquet, i els futbolistes Migueli, Vakero, Alexanco, Lopetegui, Ferrer,… També els rallies hi van tenir el seu representant en la figura del corredor Salvador Canyelles.
No ens hem d’oblidar d’en Javier Moracho, campió d’Espanya dels 110 metres tanca, ni del Jordi Canals, que va formar part de la primera expedició catalana que va fer el cim de l’Everest. Ambdós continuen vivint aquí i són socis practicants.
Tots plegats formem part de la història personal del Club.
I la història no s’acaba aquí, sinó que anirà creixent a mida que anem arrencant fulls del calendari.
M. Roser Algué i Vendrells
Fotografías cedidas por el Archivo Municipal de Esplugues de Llobregat